Durant el procés d'escriptura de La llista de les coses impossibles vaig tenir uns quants moments de crisi i de dubte. Crec, pel que em diuen (jo no tinc més experiència que aquesta, és la meva primera novel·la), que és habitual.
Escriure una novel·la és un procés llarg, especialment quan ho compagines amb altres feines, amb fer de mare, amb la vida en general. En el meu cas vaig trigar dos anys ben bons en acabar la primera redacció: un per trobar el to, un altre per escriure-la. Les crisis i els dubtes van venir per diverses raons, en general vinculades a la por: por al que diran els altres, por que et llegeixin, por a fracassar.
Pors i pors i més pors que vaig compartir amb el Roger Coch, amb les meves companyes de l'Escriptori Compartit (l'Emma Mussoll, la Gemma Cateura, la Carme Bertran i la Clara Comas) i amb el Pau Bach, el meu company de vida, és clar.
D'aquelles converses, de totes aquelles converses, però, sempre en vaig sortir enfortida. Perquè em semblava que sí, que em venia de gust mostrar-li aquesta història al món. I perquè pensava que només que una persona amb lesió medul·lar (o qualsevol persona o familiar d'algú que estigui patint un procés disruptiu en la seva vida per motius de salut, interns o externs) pogués llegir-la i sentir-se acompanyada en la seva pròpia vivència, ja hauria pagat la pena tot plegat.
Demà, dimecres 8 de juny de 2022, presentem la novel·la als pacients de l'Institut Guttmann. M'hi acompanyaran el Pau Bach i l'Anna Gilabert, psicòloga de Guttmann.
I no em pot fer més il·lusió.
Gràcies, gràcies, gràcies a tots per fer-ho possible!!!!!
(Gràcies també a la llibreria Saltamartí que facilitarà a qui ho vulgui la compra de llibres.)
La llista de les coses impossibles és la meva primera novel·la. Si vols saber més sobre la novel·la o sobre el Premi Carlemany, clica als següents enllaços:
