QUI SOC?

Em dic Laura Gonzalvo i actualment em dedico a escriure.

Les històries i les paraules com a mitjà per transmetre-les m’han captivat sempre. De petita sempre anava amb un llibre entre les mans. Després, de gran, hi he treballat: com a contacontes, com a editora, com a redactora, com a encarregada de comunicació, com a cap de màrqueting...

El gener de 2020, poc abans que esclatés la pandèmia de Covid-19, vaig decidir tancar la motxilla d’experiències laborals viscudes i tornar a casa. Després de conèixer i dedicar-li l’ànima a projectes editorials i empresarials molt diversos, però sempre d’altri, volia i vull posar tots els meus esforços en el que jo tinc per explicar: les meves pròpies idees i històries.

FORMACIÓ I EXPERIÈNCIA

  • 1996 - 2001

    Quan vaig acabar el batxillerat, sabia que volia fer lletres, però no em decidia per quina carrera en concret i vaig acabar estudiant Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona.

    universitat

    Vaig fer bons amics, vaig gaudir molt amb les assignatures d'art contemporani i de literatura, vaig llegir molt i vaig treure-li força suc al campus i al bar 😜. 

  • 2001 - 2003

    El darrer curs de carrera, vaig treure'm el Certificat d'Aptitud Pedagògica. Aquell curs em va fer conèixer l'equip del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UAB i entrar a treballar-hi com a becària d'investigació.

    Tot i que mai vaig arribar a acabar la tesina, vaig aprendre molt en els cursos de doctorat i vaig descobrir la Literatura Infantil i Juvenil en majúscules.

  • 2004 - 2005

    El 2004 vaig sentir la crida dels llibres com a objecte i de l'edició com a ofici. Vaig fer el Postgrau d'estudis avançats en edició que oferia Publish amb el Gremi d'Editors de Catalunya i, després d'unes brevíssimes pràctiques a Quaderns Crema, vaig entrar com a assistent editorial (aka "chica para todo") a Editorial Crítica.

    Del Gonzalo Pontón i del seu equip vaig aprendre tant que sempre els consideraré els meus mestres.

  • 2005 - 2007

    El 2005 vaig començar a Ediciones Minotauro com a editora júnior i, després d'un breu període com a tècnica de comunicació, vaig entrar a Ara Llibres com a editora de taula al departament de llibres per a tercers.

    A Ara Llibres vaig aprendre a fer llibres il·lustrats, a treballar amb molts col·laboradors, a fer un llançat, a seguir un pressupost i a coordinar projectes integrals en què jo era una peça clau i la cara que responia davant d'un client exigent.

  • 2009

    El 2009 vaig ser mare per primera vegada. El 20 de novembre de bon matí van néixer les meves dues filles grans, la Irene i la Mònica: bessones, prematures i petites com dos pesolets.

    Diseño sin título còpia

    Des d'aquell dia les prioritats van canviar. L'ordre de les coses. El lloc per on sortia i es ponia el sol. El sentit de la vida.

  • 2010 - 2014

    Vaig allargar la baixa de maternitat, vaig fer el Màster en Literatura Infantil i Juvenil de Gretel i el Banco del Libro de Venezuela i els dos primers cursos del recorregut per a narradors de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, Narrativa i Novel·la I. També vaig començar a fer d'editora i redactora freelance, des de casa, al meu aire.

    Entre altres clients, vaig començar a col·laborar amb Batec Mobility, l'empresa del Pau, el meu company. Creada per persones amb discapacitat (el Pau és tetraplègic), Batec desenvolupa productes, els Batecs, que revolucionen la mobilitat de persones amb discapacitat.

  • 2015 - 2019

    Batec era (i és) un projecte molt bonic. Tant, que la col·laboració que s'havia iniciat amb un innocent "m'ajudes amb el Facebook?", va acabar ocupant tot el meu temps laboral.

    Vaig aprendre què era el branding, l'storytelling, el branded content, el màrqueting de continguts i la fidelització des de la pràctica. Després, em vaig formar (a la UOC i a IEBSchool) per posar-li nom a allò que feia anys que feia.

    De la mateixa manera que va créixer l'empresa (en clients, en unitats, en treballadors), el departament de màrqueting va passar de ser unipersonal a un equip maquíssim de sis persones, cinc de les quals tenien discapacitat. I a mi em van posar el títol de Marketing Manager.

  • 2016

    Enmig de l'aventura a Batec Mobility, el 29 de gener de 2016, vaig ser mare per segona vegada. Aquest cop, d'una baldufa, l'Alícia, que va néixer a terme i que durant uns mesos va fer pack amb mi a Batec i a on fes falta. Avantatges de tenir empresa pròpia i flexible 😋.

    Alícia

  • 2019 - 2021

    Tot i que el que feia m'engrescava, el cuquet dels llibres i la literatura mai m'havia abandonat del tot. Encara tenia la sensació que el que estava fent, tot i que durava ja nou anys, era provisional i que jo un dia tornaria "a lo meu". I el primer pas era deixar Batec.

    De la mà de les propostes d'Escriptura Natural de la Muriel Villanueva i el Roger Coch, vaig reprendre l'escriptura. I, sense deixar del tot el màrqueting i la comunicació, ja que continuava fent xerrades i assessoraments a projectes i vaig fer un temps d'encarregada de comunicació per Animallibres i Més llibres, vaig deixar que el que havia estat el meu somni de juventut es convertís en el meu nou projecte personal.

  • 2021 - actualitat

    El juny de 2021 vaig acabar la meva primera novel·la, que vaig titular La llista de les coses impossibles, i vaig decidir presentar-la al Premi Carlemany. Vuit mesos més tard, el març de 2022, em va arribar el veredicte: l'havia guanyat. Columna edicions la va publicar el maig de 2022.

    màquina escriure ok

    Actualment, estic promocionant la novel·la i treballant en diversos projectes d'escriptura, cadascun en diferents fases del procés. Espero de mica en mica poder-los anar compartint amb vosaltres.

    La llista de les coses impossibles és la història de la Clara i del Guim: el relat de la seva caiguda i de la seva reconstrucció des de baix, des de ben a baix. En el recorregut que tots dos faran, per separat, fins a acceptar-se i a estimar-se tal com són, descobriran que el futur que somiaven s’ha convertit en una llarga llista de coses que mai no arribaran a aconseguir. O això és, almenys, el que els diuen els altres.

    També és la meva primera novel·la i l’obra guanyadora del Premi Carlemany 2021.


    © COPYRIGHT Laura Gonzalvo. All rights reserved.