LA LLISTA DE LES COSES IMPOSSIBLES

PREMI CARLEMANY 2021

La llista de les coses impossibles és la història de la Clara i el Guim: el relat de la seva caiguda i de la seva reconstrucció des de baix, des de ben a baix. En el recorregut que tots dos faran, per separat, fins a acceptar-se i a estimar-se tal com són, descobriran que el futur que somiaven s’ha convertit en una llarga llista de coses que mai no arribaran a aconseguir.

O això és, almenys, el que els diuen els altres.

La llista de les coses impossibles és també la meva primera novel·la i l’obra guanyadora del Premi Carlemany 2021.

  • “No era mort. I aquesta era l’única veritat que jo volia sentir. Perquè jo, el Guim, el volia viu. El necessitava viu.”

  • “El Guim m’havia deixat. Allò nostre s’havia acabat. Igual que s’havien acabat totes i cadascuna de les coses bones i boniques i eternes que m’havien passat. Igual que s’acabarien també les altres coses bones i boniques i eternes que havien de venir. Així era la vida. Encara que no m’agradés.”

  • “El diumenge 20 d’abril del 1997, el personal de la planta de medul·lars de la Vall d’Hebron va portar-li al Guim, a la sala de cures intensives on es recuperava de l’operació, un pastís a mig descongelar i una espelma. Feia dinou anys.”

  • “No era mort. I aquesta era l’única veritat que jo volia sentir. Perquè jo, el Guim, el volia viu. El necessitava viu.”

  • “El Guim m’havia deixat. Allò nostre s’havia acabat. Igual que s’havien acabat totes i cadascuna de les coses bones i boniques i eternes que m’havien passat. Igual que s’acabarien també les altres coses bones i boniques i eternes que havien de venir. Així era la vida. Encara que no m’agradés.”

  • “El diumenge 20 d’abril del 1997, el personal de la planta de medul·lars de la Vall d’Hebron va portar-li al Guim, a la sala de cures intensives on es recuperava de l’operació, un pastís a mig descongelar i una espelma. Feia dinou anys.”

Diari De Vida

Ara fa tretze anys

El 19 de novembre de 2009 estava embarassada de set mesos. Trenta-una setmanes per ser exactes. Em va costar, ho reconec, parlar i pensar...
Diari De Lectures

"Ramona, adéu", de Montserrat Roig

Darrerament, he pensat molt en què fa que un llibre (o una pel·lícula o una obra de teatre o una sèrie, tot i que jo, soc molt poc de sèr...

Subscriu-te al meu butlletí!

Introdueix el teu e-mail i rebràs notificacions sobre els meus nous articles del bloc, novetats, presentacions...

Invalid Input
Invalid Input

© COPYRIGHT Laura Gonzalvo. All rights reserved.